Fre a l'evolució humana

Una de les sentències més populars del científic anglès Charles Darwin, del qual es va celebrar l’efemèride del seu dos-cents sisè aniversari aquest dijous, entre devots i relativistes de la seva obra, diu així: “It is not the strongest of the spices that survives, nor the most intelligent, but the one most responsive to change”. No sé a vosaltres però a mi, aquesta amenaça encoberta sota una gran veritat evolutiva us he de confessar que m’inquieta i molt. 

La velocitat evolutiva, és a dir, el canvi genètic d’una espècie en un cert lapse de temps ve completament determinat per la pressió selectiva. La pressió selectiva està conformada per tots els estímuls que permeten o impedeixen la vida; des la disponibilitat hídrica a les possibilitats reproductives, passant pel clima o els fenòmens naturals. La pressió selectiva de l’escassetat d’aliment, per il·lustrar-ho en un exemple, va ser el factor afavoridor dels individus de girafa amb la predisposició genètica a tenir el coll més llarg i, per tant, a alimentar-se millor. En canvi, aquelles espècies que no estan sotmeses a aquesta pressió es poden mantenir invariables.

Imatge obtinguda de yourgenome.org


L’evolució mèdica i tecnològica que permet la ciència, en la qual la biotecnologia hi juga un paper molt important, sembla doncs estar, paradoxalment, frenant l’evolució genètica humana. Els avanços en benestar personal, salut i altres factors tan bàsics per la societat com el proveïment d’aigua, energia i menjar, la protecció personal o la higiene, estan reduint la pressió selectiva posant en risc la capacitat adaptativa de la nostre espècie. 
Certament, encara evolucionem; com es demostra en projectes com The International HapMap i 1000 Genomes Projects i s’exemplifica amb la tolerància a la lactosa, la resistència a les malalties infeccioses o la susceptibilitat al VIH. Però el pas a la descendència de gens que no permeten l’adaptació a ambients aliens a les societats establertes és més intens com més evolucionem intel·lectualment. 

Aquesta reflexió és valorada i discutida entre la comunitat científica i sovint mal interpretada i llençada en terrenys fangosos per actors d’obscures intencions. No serveix de res amagar el cap sota l’ala i evitar parlar dels perills que ens envolten com la superpoblació, l’impacte dels humans sobre la natura o la nostra debilització genètica. No és l’espècie més forta la que sobreviu, els dinosaures van caure fa milions d’anys, tampoc ho fa la més intel·ligent sinó la que més capacitat té de respondre als canvis. I em temo que actualment l’ésser humà és més inteligent que adaptable.  



Audald Lloret i Villas – @ALloretVillas

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *